Era l'hora al teatre i l'espectacle encara no havia començat, cosa insòlita al Kursaal. Per una banda, els nervis de tota estrena, per l'altra el públic. El teatre es va omplir sí, però de mica en mica. I és que el públic de Joan Pera a Manresa és públic d'edat avançada i més encara si la funció és a les 6 de la tarda.
Gent gran i molta dona, els homes es podien comptar amb unes quantes mans. Una maduresa però que en certa mesura es va compensar amb la segona sessió i precisament era un dels objectius de l'espectacle. Joan Pera portava al Kursaal el seu particular homenatge a Joan Capri, humorista i monologuista de català de referència del passat segle i de qui Joan Pera en va beure.
El còmic de Mataró va ressucitar l'esperit de Capri sobre l'esceneri, emprenyat, pessimista i amb un punt de mala bava. L'espectacle recupera mitja dotzena de textos que Capri va fer populars a mitjans del passat segle. El nàufrag, el malalt, el cansament, el pis i el pobre González. A més, d'una versió pròpia d'el casament. El públic va entomar aquesta imitació de forma il·larant, sense deixar de riure ni un moment. I això que damunt l'escenari només hi havia Joan Pera, acompanyat per un petit tamboret amb una taronja.
La d'aquest dilluns a Manresa va ser una prova. Un espectacle que s'estrenava per veure l'acceptació del públic i si quatllava girar-lo per la resta del país. I si la trajectòria de l'espectacle depenia de la resposta del públic manresà, l'espectacle Joan Pera, Capri tindrà una llarg recorregut.
